Annals del periodisme català. La condició periodística a Catalunya. (13 de setembre de 1987 - Febrer 1988). Col·legi de Periodistes de Catalunya. []
La biliotecaria ens va dir: El I congrès de periodistes es va celebrar el 1978. El 1987 es va fer un primer recull de resultats sobre la situació dels professionals de periodisme. A partir de 1992 es van anar fent congressos cada 4 anys i l 'estudi també.
Per Josep Maria Huertas (anàlisi resultats estadístiques)
Predomina l’home sobre la dona. (78 a 22 %) associats. Masclisme en les redaccions. En actiu 928 periodistes d’un total de 1.215, l’atur que pateix la població ha minvat respecte el 1980, un dels moments negres del periodisme català amb el tancament del Grup Mundo, que editava 4 diaris. Aquesta època va esdevenir una accentuació del individulisme, un empobriment de l’oferta periodística i un arraconament d’una determinada concepció de professió, que ha influït en l’abandonament d’un determinat periodisme social. Nomé hi ha un 5% de periodistes free-lance, això demostra que es segueix pagant malament, que l’estructura periodística no contempla massa aquesta figura i que els periodistes prefereixen la seguretat al risc. Salaris baixos, sobretot al món radiofònic. Fins a finals dels anys 60 el periodisme era considerat una opció poc important socialment i econòmicament (dictadura...). Per aquesta causa es dona un buit d’edat i com a conseqüència un rejoveniment de la professió, fins i tot els alts càrrecs. La persistència de la premsa escrita com a principal font de feina no sorprèn tan, malgrat la crisi. També cal destacar l’augment de professionals a la ràdio, un 17% treballen a aquest mitjà. El camp que ha permès crear nous llocs de treball són les oficines de premsa, fa uns anys quasi inexistents que donen feina a un 11%.
Estadístiques 1985 'à 1300 col·legiats
- Col·legiats
Col·legiats desde l’inici al març del 84 : 528
A partir de 1984: 687
No contesta: 75